Impulsat per AOC

Ajuntament Totes les administracions
Vols canviar la mida? A A A
Et trobes a:  Portada > Turisme > Llocs a visitar

Què visitar?


La vila medieval de Conesa ve definida per un clos, delimitat perfectament per una muralla defensiva. Les úniques obertures són dos portals que facilitaven el control per part del senyor.

L’estructura urbana és un exemple de model circular, tot seguint les corbes de nivell, amb el castell a la zona més alta.
L’església està situada en un angle, aprofitant el campanar com a torre defensiva, element típic del nord d’Itàlia i Catalunya. La muralla està doblement reforçada per l’existència de dos torrents que l’envolten en gran part. La Casa de la Vila es va construir al Carrer Major, que enllaçava els dos portals.

L’estructura viària compren un sol carrer, que va des de darrera del castell fins a la plaça de la vila, si bé pren diferents noms, mantinguts al llarg del segles; Ravalla, de Dalt, de la Font i Major. Hi ha tres carrerons transversals i tres sense sortida o atzucac.
El desnivell fa que en alguns carrerons hi trobem escales, i amb l’aprofitament del sòl ens podem imaginar fàcilment la Conesa Medieval.
L’any 2011 el nucli històric de Conesa va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.




Portal de Santa Maria

Portal adovellat de mig punt datat del segle XIV.
A la dreta, on avui s’aixeca la Casa de Cultura, observem una placa commemorativa que recorda la fundació del poble el s. XI (carta de població de 1043). Antigament en aquest lloc s’hi aixecava la Torre del Ferrer. A mà esquerra es conserva perfectament la Torre del Gomà.
El portal comunicava la vila amb el camí que portava a Les Piles, Sarral i Forès.

Plaça Major

La plaça és un lloc molt típic; de forma irregular, amb raconades, porxos i arcades de pedra. S’estructurà d’aquesta manera a mitjans del s. XIV, quan Conesa ja era una Vila (1260) i disposava del privilegi de fer-hi mercat setmanal els dimecres.
La plaça porxada servia per a fer-hi el mercat en dies de pluja o mal temps. Al voltant d’aquesta hi havia la Ferreria, el Forn de Pa i la Carnisseria Comunal, el Casal dels Montpaó i l’església de Santa Maria. Ara també hi ha l’edifici del Sindicat Agrícola

Casa de la vila i museu el forn de pa

L’Ajuntament es troba a la Plaça Major en un edifici totalment remodelat que durant la primera meitat del segle XX es va utilitzar com a escola pública. Amb un impressionat arc apuntat com a entrada, dóna pas a l’antic forn de la Vila amb unes arcades gòtiques perfectament conservades i una sala folrada de pedra tallada.
El primer escrit del forn data de l’any 1340. Va ser de propietat privada fins el 1746 que passà a ser comunal i va funcionar fins el 1924. Als anys 70, un cop acabada la restauració de l’edifici es muntà un petita mostra d’estris de la vida rural, amb aportacions dels veïns del poble. Avui forma part de la guia dels museus de Catalunya.

Església de Santa Maria

El portal d’entrada, entre romànic i gòtic rural, s’acabà el 1341. La Mare de Déu asseguda amb el nen i envoltada de dos àngels drets damunt de dos caps que surten de la volta (es creu que podrien ser el mestre d’obres i el seu picapedrer).
L’interior de l’església és d’estil gòtic (1335-1347). Mesura 19 metres de llarg x 9,5 d’ample. Dirigí la construcció el mestre d’obres Guillem Pedrola de Guimerà. Inicialment era previst construir tres voltes de creu, però es quedà en dues, i per això resta inacabada per la part del cor. En la primera volta es pot veure la Mare de Déu i el Fill, i en la segona les quatre barres catalanes.
L’any 1622, l’Abat Josep de Barberà, amic de Francesc Garcia (poeta i rector de Vallfogona), va fer construir el cor amb una volta el·líptica molt plana. La barana llarga, restaurada el 2008, està ara acompanyada d’una de nova que substitueix una volta de guix que cobria l’escala de pujada.
Passada la Guerra dels Segadors (1640-1652) es muntà un retaule renaixentista barroc de fusta que presidí l’altar fins el 1936.
La Capella del Santíssim s’aixecà el 1812 (on abans hi havia el cementiri, traslladat fora muralla el 1724), d’estil renaixentista modernista amb cúpula i cimbori, i restaurada el 2001.

Cal Gallard

La família Montpaó era la propietària d’un gran casal al s. XII. El primer document d’aquest casal és del 1179
L’any 1287 l’adquirí el Monestir de Santes Creus. Fra Jeroni Contijoch, enterrat a la Sala Capitular, (1520-1593), fill de Conesa i Abat de Santes Creus aixecà una nova residència pels monjos. Les obres s’inauguraren l’octubre de 1569 segons data en una pedra de la façana.
A la façana, d’estil renaixentista, destaquen dos escuts de Santes Creus i dos de l’Abat Jeroni Contijoch.
Avui, d’ús particular, conserva a la planta baixa un joc d’arcades de diferents èpoques. De la planta noble destaca la gran sala menjador, amb teginat de bigues i motllures al sostre, festejadors a les finestres, oratori i alcova.

Cafè sindicat

Aquest edifici fou construït (1920-1921) pels 64 socis que en el primer moment entraren a formar part del Sindicat. La resta de conesins tenia com a local social els baixos de cal Favó, al Pati.
Es va construir en el lloc que ocupaven uns corrals, si ve és de destacar que s’allarga uns 3 metres cap a la plaça.
Edifici de tres plantes on la planta baixa es va decorar amb carreus i les dos superiors amb pedra. La part superior es va combinar amb maons que indiquen el perímetre de les finestres, la cornisa i uns merlets amb obertures que decoren el frontó.
A la planta baixa hi ha la sala del ball i el primer pis és en l’actualitat el cafè restaurant del poble.

Call Jueu

Carreró sense sortida que es construí a finals del s. XIV on s’hi establiren 10 famílies de jueus que l’any 1390 el rei Joan I, el Gentil, atorgà a Conesa.
Els jueus es dedicaven al sector serveis. Això vol dir que per Conesa fou un privilegi disposar de 10 famílies dedicades a aquest sector. Bàsicament tenien oficis artesans: ferrer, fuster, apicultor, sastre, carnisser, sabater, carboner, taverner.... Avui encara hi trobem cases que conserven aquests noms.

Font Vella

Damunt d’una font inferior a la que es podia arribar baixant 12 esglaons i en forma de gruta, s’hi construí el 1917 la font que avui podem veure. L’any 2011, tot aprofitant les obres de nova pavimentació del nucli antic, es va obrir una finestra a la volta per observar l’aigua que encara brolla a l’antiga font i que ben canalitzada va fins els safareigs públics per abastir-los d’aigua. La il·luminació de nit ens permet visionar millor el corrent de l’aigua.
L’aiguat de Santa Tecla, 23/9/1874 arribà fins al nivell marcat a la paret. Hi morí un jove de ca la Escarola, que dormia a la “pallisseta” (lloc al costat de l’estable on es guardava la palla pels animals).

Portal Reial o de Sant Antoni

Sembla que s’aixecà a mitjans del s. XII i durant dos segles fou l’única entrada al poble.

L’escut de pedra amb les quatre barres a la part superior del portal s’hi munta l’any 1385, com a reivindicació dels conesins a dependre de la jurisdicció reial ja que en aquells moments estaven sota la jurisdicció de Santes Creus de qui van dependre durant prop de 650 anys.

Portal adovellat de mig punt. El portal comunicava la vila amb el camí que portava a Vallfogona, Savallà del Comtat i Santa Coloma de Queralt.

Creu de terme
 

Important monument de pedra, d’una bellesa admirable; un esglaonat de peu i una gran pedra amb forat central que serveix de base a un peu octogonal de 8 metres d’alçada en una sola peça.
Dalt de tot hi és afegit un grup escultòric on hi combinen escuts i figures humanes.
Se’n desconeix la data, però es creu que fou aixecada cap al 1400.
El novembre de 2010 l’escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa va dur a terme una restauració a fons del monument.

   
Ermita- Hospital de Sant Antoni

Ja fa uns quants anys una colla de voluntaris van buidar les escombraries que omplien l’interior, acumulades durant molts anys. S’endreçà el terra i és reforçà la façana.
No ha estat aquesta la primera actuació, doncs fins fa poc es creia aixecada el 1397, però en un estudi recent es trobà documentada el 1297 i no com a data de construcció. Possiblement la data escrita en la pedra d’entrada sigui d’una segona restauració.
Inicialment aixecat com a església, es creu que podria ser utilitzat com a hospital, fora muralla, en èpoques de pestes i malalties contagioses.

Evolució
 

Aquest és el títol de l’obra escultòrica de la Dolors Comajuncosa, que podem admirar al Passeig del Riu. Un llarg mur de pedra seca que acaba en unes cares que sorgeixen entre les pedres.
Per què Evolució? Perquè en l’evolució hi estem tots immersos: tots els éssers humans, cada dia hem de lluitar, treballar, aprendre... La vida és un constant caminar endavant, caminar que sempre porta implícita la millora.
Els rostres que poc a poc sorgeixen del mur representen l’esclat cap a la llum; cada pedra que han arrencat simbolitza un obstacle enderrocat, un problema superat.
Conesa, com a realitat que ens aixopluga també es troba recorrent el mateix camí, i si bé semblava adormir-se aliena al tràfec de l’actualitat, avui un nou neguit l’alimenta; s’aixeca valenta i s’obstina en fer-se un lloc en aquesta nova realitat que li reclama mirar amb fermesa cap al futur, això sí, sense oblidar mai el seu potent passat.
Perquè no hem d’oblidar que a Conesa també hi ha nens i nenes, i allà on aquests hi són, tot està forçat a mirar endavant, tot està obligat a evolucionar.
Dolors Comajuncosa Santjo
an.

 
Ca l'escarola

Façana modernista aixecada els anys 20 del segle passat. Si s’observa amb atenció es pot veure que és l’afegit d’una galeria coberta a l’antiga façana.
Se’n desconeix l’autor

 



Hort dels frares

Durant la seva estada, els monjos de Santes Creus conrearen un gran hort que ara podem veure partit en dos. La separació es produí en comprar i repartir l’antiga hisenda entre dues cases, Cal Gallard i Cal Marquet. És en aquest punt on millor es pot observar la muralla. Cap porta, poques finestres i unes espitlleres que ens parlen d’uns temps molt llunyans.